L’exclusió residencial és la impossibilitat d’accés ple al dret a un habitatge digne, tal i com reconeixen l’article 25 de la Declaració dels Drets Humans i l’article 47 de la Constitució Española.
El no accés a l’habitatge implica enormes dificultats per gaudir o exercitar altres drets socials, com el dret al treball, a l’educació, a la salut o a la protecció familiar i dels menors, i també dificulta l’exercici de drets civils i polítics.
A principis del anys noranta del segle passat, Brenda Boardman va definir la pobresa energètica com la «incapacitat d’una llar per obtenir la quantitat adequada de serveis d’energia pel 10 % de la renda disponible».
Tot i això, actualment no hi ha un estàndard europeu per definir la pobresa energètica i cada estat membre és el responsable de la seva definició.
L’OMS afirma que la dificultat de mantenir una llar a una temperatura, humitat i nivells de CO2 adequats afecta directament la salut i pot generar malalties de diferent consideració, especialment als col·lectius més vulnerables: gent gran, embarassades, infants i lactants.
Per tant, podríem trobar un cert acord en qualificar la pobresa o precarietat energètica com la dificultat o la incapacitat econòmica de mantenir l’habitatge en unes condicions adequades que no afectin la salut física i mental de les persones que hi viuen.
L’habitatge de lloguer social és aquell que dona resposta a totes aquelles persones que no tenen accés al mercat de lloguer a causa de la seva precarietat econòmica.
D’iniciativa pública o privada, està plantejat i regulat per fer-lo assequible a les persones i famílies amb ingressos mitjos, baixos i molt baixos.
Es caracteritza per tenir un preu estable que garanteix la sostenibilitat econòmica, l’estabilitat i la tranquil·litat de les persones que hi resideixen.
Podem classificar els habitatges socials de lloguer en 3 grans grups:
Podem classificar els habitatges socials de lloguer en 3 grans grups:
- Lloguer social assequible: està destinat a llars amb ingressos mitjans (preu regulat màxim de 7 € per m2 útil per mes)
- Lloguer social: destinat a llars amb ingressos baixos (preu màxim significativament inferior al de mercat, de 5,5 € per m2 útil per mes)
- Lloguer molt social: destinat a llars amb ingressos molt baixos i, sovint, en situació o risc d’exclusió. Són habitatges d’inclusió que ofereixen un acompanyament i un seguiment socials intensos per part d’una entitat especialitzada. Aquest és el cas dels habitatges de la Fundació.
Quan cedeixes temporalment un habitatge a la Fundació s’inicia tot un procés d’apoderament, creixement i perspectiva de futur per a la família que hi va a viure. L’habitatge es converteix en una llar i, de sobte, es possibilita un projecte de vida per als nous inquilins: reinserció laboral, pla educatiu, recuperació de la salut, treball amb la comunitat i les xarxes…
Cedir un habitatge a la Fundació és molt més que cedir un pis perquè una llar és molt més que un lloc on viure.
Qualsevol persona, empresa o institució que disposi d’un habitatge en propietat i tingui la voluntat de cedir-lo temporalment a cost zero o a lloguer molt baix perquè l’habiti una família en situació d’exclusió residencial.
Per iniciar un procés de cessió d’un habitatge cal que et posis en contacte amb la Fundació. Ho pots fer a la secció Cedeix un habitatge o trucant al telèfon 933 027 197.Estem a la teva disposició per respondre qualsevol dubte i posar en marxa el procés de cessió en el moment que tu ho decideixis
La Fundació busca habitatges a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.
Actualment gestionem habitatges a: Vilafranca del Penedès, Gelida, Cornellà de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Sant Vicenç dels Horts, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besos, Vilanova i la Geltrú, Montgat, Vilassar de Mar, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Terrassa, Barbera del Vallès, Castellar del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet i Rubí.
Algunes de les avantatges són:
- Executem tots els arranjaments necessaris a l’habitatge per acomplir amb les mesures d’habitabilitat.
- Durant tota la cessió, en garantim la cura i el manteniment i el retornem en perfecte estat un cop finalitzada.
- Menys risc que ocupin l’habitatge, ja que hi ha una família vivint-hi.
- Ens ocupem de la relació amb els llogaters, els veïns i la comunitat.
- Ens fem càrrec del pagament de l’IBI i de la comunitat.
- La cessió desgrava fiscalment en la declaració de la renda. Pots recuperar l’habitatge sempre que vulguis o ho necessitis.
Trobaràs més informació aquí.
Treballem per a les persones i famílies sense fer cap tipus de distinció, donant preferència als col·lectius més desfavorits. Per això prioritzem les famílies amb infants a càrrec i, sempre que és possible, signem el contracte de lloguer amb una dona. Al llarg de l’any 2023, la Fundació ha atès a un total de 476 famílies (1.750 persones, de les quals un 37’6 % són menors d’edat).
Mitjançant el conveni de col·laboració amb Càritas Diocesana de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu, la Fundació ofereix un habitatge a les famílies ateses per aquestes institucions.
Són aquestes organitzacions qui ens deriven les famílies i les persones individuals perquè puguin accedir als habitatges gestionats per la Fundació.
La Fundació té signat un conveni de col·laboració amb Càritas Diocesana de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu pel qual ofereix un habitatge a les famílies ateses per aquestes institucions.
Són aquestes organitzacions les que ens deriven les famílies i les persones individuals perquè puguin accedir als habitatges gestionats per la Fundació.
Si vols més informació, truca a Càritas Barcelona, al 900 921 810 (de dilluns a divendres de 9 a 14 h), i t’orientaran sobre què has de fer per entrar en el programa.
La Fundació va més enllà en la lluita contra l’exclusió residencial.
Amb el programa OIKOS, els educadors de la Fundació desenvolupen plans de treball integrals, transversals i personalitzats amb les persones individuals i les famílies que accedeixen als habitatges per tal que puguin recuperar la seva autonomia econòmica, social i familiar, vetllant per la seva dignitat i els seus drets.
Ens coordinem i treballem en xarxa amb altres entitats, amb els serveis socials de Càritas i amb les administracions per fer una tasca conjunta i orientada a una mateixa finalitat.
La Fundació Foment de l’Habitatge Social té diverses fonts de finançament:
- Privades, entre les quals destaquen Càritas Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. També hem d’esmentar l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Naturgy, Banc de Sabadell, Fundació Bancària La Caixa, Cellnex, Homac SA, Villa Reyes S, Amazon o BBVA, entre altres.
- Públiques, entre les quals destaca l’Agència Catalana de l’Habitatge, de la qual es rep la subvenció oficial que correspon per normativa als habitatges inclosos a la Xarxa d’Habitatges d’Inserció Social de Catalunya de la Generalitat de Catalunya. També rep ajuts de la Diputació de Barcelona.
- Financeres, especialment els crèdits de l’Institut Català de Finances, en el darrers anys, que han servit per comprar 95 habitatges.
- Fons propis.
