Fotografia de Laura Pujol
Actualment la Fundació té un equip de 10 educadores socials que fan l’acompanyament a les famílies que viuen als pisos que gestiona l'entitat. Parlem amb l’Anna Moya, una de les nostres companyes, per a què ens expliqui com és la seva feina i el seu dia a dia.
Fundació Habitatge Social: Bon dia Anna, com és la teva jornada laboral?
Anna Moya: Doncs no puc explicar-la perquè mai és igual. Nosaltres treballem amb una mitjana de 44 famílies i totes elles són molt diferents i necessiten que les acompanyem de manera diferent. Per molt que intentis planificar la realitat s’imposa.
FHS: Però teniu diferents tasques…
AM: Oi tant! Quan arriba una família nova a un pis de la Fundació el que fem és seure amb elles i fer el pla de treball. Després anirem fent trobades de seguiment, on anirem treballant amb la família per a assolir els objectius marcats.
Les entrevistes tenen un paper molt important, en fem a l’oficina però també a casa seva i vegades en espais públics.
FHS: I com el feu?
AM: El primer què fem conjuntament és analitzar quines són les seves necessitats, quins problemes o situacions han de resoldre per poder caminar cap a la seva autonomia i sortir de l’exclusió residencial. El que totes tenen en comú és la manca a l’accés a l’habitatge però pot ser per molts motius: econòmics, de funcionament social, desconeixement del món administratiu, per no estar regularitzades… n’hi ha molts. Aquest pla queda escrit i en fem seguiment periòdic.
FHS: I com us relacioneu amb les famílies?
AM: Amb les famílies creem vincles molt forts, els acompanyem en moments vitals molt importants, i els oferim una alta disponibilitat. Hem de ser molt polivalents doncs ens podem trobar amb qualsevol tipus de perfil.
FHS: És fàcil?
AN: Sí i no, depèn de cada família, de la seva realitat, de les expectatives…
FHS: I personalment, com ho gestioneu?
AM: Doncs és complicat, has de pensar que a vegades no podem resoldre o donar la resposta més adequada a allò que ens demanen. I això pot generar frustració i ansietat als educadors. El treball amb els companys aquí és important, tant per la possibilitat de compartir emocions com a nivell tècnic.
FHS: I com ho viuen les famílies?
AM: El procés d’autonomia no és lineal, hi ha passes enrere, però els hem d’acompanyar. Fem molta contenció emocional, escolta activa i acompanyament en les seves capacitats. És un desplegament de recursos important, i sobretot, no infantilitzar!
FHS: Molta tasca humana, però també administrativa oi?
AM: Sí, tot el què fem ha de quedar registrat. A més hi ha la tasca de derivació als Serveis Socials, els diferents tràmits de Càritas…
I no ens podem oblidar que, si la família ho requereix, també els podem acompanyar a gestions amb la Generalitat, al banc, amb el SOC, als CAPs, als centres de salut mental… depèn de cada família, per a elles representa un aprenentatge important i els donem suport fins que poden fer-ho soles.
FHS: Hi ha molts problemes de salut mental entre les famílies?
AM: No sé si són molts, però n’hi ha. Alguns són diagnosticats, però els problemes de salut mental percebuda si que són molts. Les famílies venen de viure en habitacions rellogades, pisos ocupats, de pisos en situacions d’habitabilitat lamentables, de passar gana… i això sempre deixa petjada.
FHS: Què és el que us preocupa més actualment?
AM: Doncs actualment tenim un problema important, tenim famílies que ja han arribat al seu sostre, a la millor situació personal i laboral a la que poden arribar i ens trobem que no poden accedir a un habitatge fora de la Fundació per què no trobem habitatge de lloguer assequible. Tenim un “tap”.
Hem de treballar amb ells per a que trobin un habitatge i això suposa en molts casos marxar del seu entorn, fora de l’àrea metropolitana amb el risc que suposa poder-se trobar altra vegada sense xarxa de suport. Però tampoc es poden quedar als pisos de la Fundació, hi ha moltes famílies esperant per entrar al programa. Cal evitar la cronització.
FHS: Gràcies Anna, et queda molt feina avui…
AM: Sí, ara em posaré a fer trucades i a “acompanyar”
El nostre compromís amb els ODS 2030
