Fotografia d’Aleix Cabrera
Com cada primavera ja tornem a tenir aquí Sant Jordi, possiblement el dia més bonic de l’any.
I aprofitem per fer-vos algunes recomanacions per si teniu intenció de comprar “literatura” sobre el complex món de l’habitatge.
Bon Sant Jordi i bona lectura!
Clicant a les fotografies anireu a l’enllaç on podeer comprar el llibre o descarregar-lo en el cas dels pdf gratuïts.
Regular los alquileres. La lucha por el derecho a una vivienda digna en España.
Coordinador: Albert Noguera
Després de l’esclat, el 2007-2008, de la bombolla especulativa sobre la qual s’havia construït, a Espanya, el model d’acumulació immobiliari financer durant el període 1985-2007, la banca va passar a percebre un risc excessiu en el mercat hipotecari i la prioritat del capital financer va passar a ser, amb la connivència i l’ajuda legislativa del govern espanyol, la construcció o compra de propietat immobiliària per llogar. Cada cop més, les constructores, l’Administració i les immobiliàries estan apostant pel lloguer. Aquesta canalització de la demanda cap al lloguer ha permès al capital financer continuar fent negoci de l’habitatge i extreure riquesa a la societat, però a un risc menor. A més, el fet que els fons d’inversió hagin passat a controlar gran part de l’oferta d’habitatge lliure de lloguer els permet incrementar els preus fins a límits abusius.
És en aquest context que sorgeix el debat actual sobre la necessitat de regular el mercat immobiliari, principalment, a través de combinar l’aprovació de lleis que controlin o estableixin límits als preus dels lloguers, amb l’adquisició d’habitatge per l’Administració per a la creació d’un parc públic de lloguer social.
En aquest llibre, diversos autors i autores fan una anàlisi comparada sobre la legislació de regulació dels lloguers a Espanya i altres països, alhora que formulen propostes per abordar qüestions com l’ampliació d’un parc públic d’habitatges de lloguer social, regulació dels lloguers de vacances, el control administratiu i regulació de la intermediació immobiliària d’habitatges de lloguer, el problema dels desnonaments per impagament de lloguer o què fer amb els habitatges buits.A
La gentrificación es inevitable y otras mentiras.
Autora:Leslie Kern.
Què és la gentrificació? Podem estar d’acord que és un procés que reemplaça una comunitat per una altra? És una qüestió de classe? O d’oportunitat econòmica? A qui afecta més? Hi ha alguna manera de combatre-la? Leslie Kern, autora de Ciutat feminista, viatja a Toronto, Nova York, Londres, París i San Francisco i escodrinya el mite i les mentides que envolten una de les majors crisis urbanes del nostre temps.
Observada per primera vegada en la dècada de 1950 a Londres i teoritzada per destacats pensadors, la gentrificació constitueix un devastador procés de desplaçament que ara es pot trobar en moltes de les nostres ciutats i barris. Darrere de l’estudi de ioga, el mercat de productes ecològics i el saló de tatuatges, és un fenomen que afecta les comunitats més vulnerables.
Kern proposa una mirada interseccional a la crisi que busca revelar la violència basada en la classe, la raça, el gènere i la sexualitat. Sosté que la gentrificació no és natural, sinó que és una continuació del projecte colonial que va treure als nadius de la seva terra i que, avui, es manifesta en l’augment dels lloguers i els desallotjaments, la transformació de les àrees comercials, l’augment de la vigilància i el trencament de les comunitats.
Però si la gentrificació no és inevitable, què podem fer per a detenir-la? Kern proposa una resposta anti-gentrificació genuïnament decolonial i feminista. Una que exigeixi el dret a la ciutat per a tots i la devolució d’aquesta als desplaçats.
Derecho a la vivienda en España. Perspectiva actual y problemática constitucional
Director: Juan Carlos Morán Álvarez
L’activitat principal del sistema financer, portada des d’arguments legals correctes no hauria de comportar cap crítica, ja que representa un instrument que impulsa la nostra capacitat de desenvolupament i això passaria més intensament si la confiança en aquest fos elevada.
Tot i això la crítica és àmplia, i crec que mereix ser puntualitzada. Però a Espanya, el nostre passat va generar costums o protocols d’actuació en el funcionament del sistema financer una mica confusos o dubtosos, on la llei semblava donar suport a l’obligatorietat dels usuaris bancaris als seus compromisos amb la banca. Això venia reforçat pel desconeixement ampli sobre el significat dels diners i el seu funcionament i utilitat de la major part de la població.
La modernitat ens està ensenyant que no tot s’hi val, i que aquesta regla és per tots. Que les lleis estan per complir-les i per canviar-les, i el primer afecta totes les persones, físiques i jurídiques. Pertànyer a un ens com la Unió Europea ens ha ajudat a no acceptar certs protocols, com ara les referències hipotecàries de l’IRPH, les clàusules abusives, els cobraments indeguts, els interessos d’usura o en el cas que ens ocupa: els desnonaments en casos de préstecs titulitzats de forma incorrecta. El nostre lector agrairà l’anàlisi feta d’una cosa tan important en dret com és “l’especificitat de la demanda”.
Polítiques d’habitatge en petits municipis
Edita Diputació de Bardelona
L’informe presenta els principals resultats de la recerca a l’entorn dels problemes per accedir a l’habitatge i mantenir-lo a Catalunya i adopta sis perspectives complementàries a través de les quals es pretén oferir una visió completa de la situació actual que serveixi com a base per a la formulació de recomanacions.
La primera perspectiva és la social, que es desplega de manera transversal en l’informe i determina tres aspectes rellevants: la naturalesa de l’objecte d’estudi (fruit d’una preocupació compartida), l’interès per comprendre els fenòmens que s’hi analitzen (les formes d’exclusió residencial) i la voluntat per millorar la situació de partida (fent propostes).
Les altres cinc perspectives són la històrica (anàlisi del context), la jurídica (anàlisi de la normativa i la jurisprudència), la politicoeconòmica (anàlisi de la situació actual i de les polítiques d’habitatge), la comparada (anàlisi d’experiències en l’àmbit local, català, espanyol i internacional) i la propositiva (elaboració de recomanacions), cadascuna de les quals pren el relleu a l’anterior en els successius capítols que configuren l’informe.
La ciutat sense veïns. Víctimes i botxins a la Barcelona de l’especulació immobiliària
Autor: Andreu Merino (2021)
Retrat cru d’una Barcelona on el dret a l’habitatge està cada vegada més vulnerat.
La concentració de la propietat, la manca de lleis per a intervenir el mercat i l’empobriment de les persones dibuixen un escenari en què accedir a un pis acostuma a ser una quimera.
La recerca del periodista Andreu Merino parteix de casos particulars per a explicar situacions compartides per milers de barcelonins: des de l’impagament del lloguer fins al desnonament i la connivència del sistema judicial, passant per la vergonya de les màfies de l’ocupació.
La pandèmia de la Covid-19 ha posat l’accés a l’habitatge encara més en el centre del debat polític i social, i ha portat al límit a molts veïns i veïnes que veuen com la ciutat els expulsa.
La huelga de alquileres y el Comité de Defensa Económica: Barcelona abril-diciembre de 1931, Sindicato de la Construcción de CNT
Autor: Manel Aisa
Aisa ens presenta un llibre de memòria i de lluita, rescatant de l’oblit un tros d’història de la Barcelona rebel. La vaga de lloguers de 1931 té lloc en un context de crisi del sistema. Respon a la defensa del dret a l’habitatge mitjançant l’organització i l’acció directa.
83 anys després vivim situacions semblants: masses d’aturats, crisis de les estructures pseudodemocràtiques, precarietat… Una situació en la qual, ahir i avui, el dret a l’habitatge està posat en qüestió per multitud de desnonaments, amuntegament (llits calents, pisos pastera), condicions insalubres, preus abusius i anabolisme.
En l’actualitat la injustícia adquireix trets grotescos amb la trista paradoxa de l’existència de milers de pisos buits. Vivim moments de lluita i d’esperança que necessiten aprendre del saber comú. El llibre aporta elements on reconèixer-nos i reinventar-nos feia unes ciutats on es respecti la dignitat dels seus habitants.
