Avui, vigilia del 8M dia internacional de les Dones, entrevistem a Carme Arcarazo Sampere, portaveu del Sindicat de Llogateres per a què ens expliqui, des de la seva experiència, el paper de les dones en el moviment pel dret a l’habitatge i quin és el paper del feminisme en les organitzacions.
Fundació Habitatge Social: Bon vespre Carme, com arribes al moviment de defensa de l’habitatge i a ser portaveu del sindicat de llogateres?
Carme Arcarazo Sempere: Jo vivia fora i feia molt temps que seguia el què estava fent el Sindicat. Quan vaig arribar a Barcelona tenia ganes de fer alguna cosa, vaig veure que la situació és completament desbordant i llavors vaig començar a militar al Sindicat de Llogateres.
És curiós perquè el Sindicat té una cosa, que no sé si passa en altres espais, i és que molta gent hi arriba perquè té una necessitat, un problema, un conflicte i al Sindicat rep assessorament de tot tipus de gent, persones que han patit abans, gent que no ho ha patit però aporta el seu coneixement, i després esdevé militant. Però també passa el contrari, gent com jo que arriben perquè el problema els sembla indignant però arriba el moment en què tu també tens el problema.
Aquestes dues dinàmiques conviuen: tard o d’hora tu també seràs víctima d’aquest sistema de lloguer i especulació.
FHS: Tu venies d’estudiar fora…
CAS: Jo vaig fer el batxillerat a Bòsnia i la carrera a Amsterdam -la Carme és economista i politòloga-. Després vaig viure a Mèxic on vaig treballar, més que estudiar. L’última època vaig fer-ho a una organització que acompanyava persones defensores de la terra i el territori. Llavors jo treballava amb molts activistes de comunitats indígenes que oposaven resistència a projectes extractius de companyies energètiques, petroleres… tot tipus de macro projectes. Jo estava a la rereguarda, en temes de seguretat i protecció, vetllant perquè poguessin continuar la seva feina, reduint el nombre d’amenaces i els risc en general.
Llavors vaig tornar a Barcelona, les tornes es giren, i acabo fent de defensora d’un dret humà com és el dret a l’habitatge.
FHS: Demà és 8M, Dia de Internacional de la Dona. Les dones han estat històricament a moltes lluites i revolucions, també en la lluita per l’habitatge, quin és ara el seu paper al Sindicat?
CAS: Jo crec que, com ha passat tota la vida, les dones són les més afectades pel problema de l’habitatge. Són les dones les que tenen els ingressos més baixos, són les que més sovint es fan càrrec de fills, en alguns casos soles, i són les més precaritzades.
La bona notícia és que, com en totes les lluites que tenen a veure amb la defensa de la vida, en el moviment per l’habitatge les dones són subjectes i realment són les primeres que es fan càrrec aquesta situació, perquè a més històricament se’ls ha donat aquest paper que té a veure amb la defensa de la llar i amb les cures.
Ara són les protagonistes del moviment. Si vas a qualsevol assemblea veuràs que la majoria de persones l’habiten són dones.
De fet el què ens trobem sovint és que arriben molt deprimides, senten que han fracassat, que no han pogut assegurar allò que tothom esperava d’elles. Llavors passen diverses assemblees sense participar per vergonya, per aquesta culpa. Però quan senten que elles no són culpables, que tothom està vivint el mateix, hi ha un procés d’apoderament espectacular.
FHS: Però entomen el paper de lideratge?
CAS: És cert que a dia d’avui el paper de portaveus i lideratge està més en mans dels homes. Però la lluita que es fa al carrer la tiren endavant les dones. Potser encara no són prou visibles a nivell d’imatge pública, però això està canviant, cada vegada en veiem més. En qualsevol cas, al final acabem sent les dones les que liderem la lluita contra l’especulació a Barcelona.
FHS: Dins del Sindicat de Llogateres, podem dir que el paper dins l’organigrama és paritari?
CAS: Jo diria que sí, i que la majoria de les comissions estan liderades per dones.
HS: En el cas dels homes, com viuen l’apoderament de les seves companyes?
CAS: És més difícil donar dades sobre això. Ara mateix vivim un moment en què la dificultat d’aconseguir un habitatge a preu assequible fa que moltes persones visquin situacions no desitjades. El simple fet que et vulguis separar i no puguis genera situacions insegures per a molta gent. Existeix una inseguretat ontològica que té un impacte clau en les dones.
Hi ha una por generalitzada a perdre l’habitatge. L’enquesta llogatera ens diu que 6 de cada 10 persones creuen que en menys de 6 mesos hauran de marxar de casa seva. Aquesta por fa que molta gent visqui en situació de perill.
La lluita pel dret a l’habitatge és una lluita intrínsecament feminista, però sobretot, des de les esquerres que ens costa tant posicionar-nos en temes de seguretat, aquest tema és clau perquè quan parlem de seguretat no només hem de parlar del carrer, també hem de parlar de llars segures. I això, si no es posa límit a l’especulació és molt, molt difícil.
FHS: Suposo que us trobeu en casos de violència contra les dones que estan al Sindicat. Es fa alguna acció des del Sindicat? Hi ha algun sistema d’acompanyament?
CAS: El sol fet de conviure amb moltes més dones, de trobar-te amb dones que estan en situacions semblants a la teva, o d’altres que et diuen No estàs sola, jo he passat pel mateix i me n’he pogut sortir i estaré al teu costat a cada passa, fa que moltes persones s’atreveixin a fer coses que segurament, si haguessin d’encarar aquest problema de forma individual, no haguessin estat capaces de fer-les.
La potència del Sindicat és adonar-te que l’única manera de guanyar és organitzar-te en l’àmbit del lloguer, però també te n’adones que traspassa a altres esferes de la vida, i quan et trobes amb altres problemes com la violència de gènere, també saps que la millor manera de fer-hi front és organitzada amb altres companyes.
És transformar el conflicte que creies individual, que sembla que l’únic que pots fer és recloure’t en la família, i adonar-te que únicament podràs tirar endavant i guanyar si ho fas acompanyada. I això és profundament feminista.
HS: Hi ha consciència d’aquest feminisme entre els col·lectius del sindicat?
CAS: Jo crec que completament.
HS: Què esperes per demà?
CAS: Totes les dones ens hem organitzat i passarem el dia juntes.
Ara ens trobem a unes poques setmanes que es pugui aprovar una regularització dels lloguers, i això no és només un tema sectorial d’habitatge. Joc crec que una regularització del preu del lloguer és una mesura profundament feminista: pot garantir que algú pugui marxar d’una situació d’abús, que una mare soltera pugui tirar endavant.
Fer polítiques feministes no és només trencar el sostre de vidre, si no que les dones puguin tenir accés a l’habitatge i tenir vides dignes. Com el salari mínim, també ajuda a les que estan en precari a viure amb dignitat. Posar un preu màxim al lloguer també serveix a les mateixes.
FHS: Vols dir alguna cosa per acabar?
CAS: El potencial del moviment feminista fa que moltes dones que se sentien víctimes ara, no només siguin protagonistes, sinó que siguin militants i líders, lluitadores que ho fan per a elles i per a totes.
