Fotografia de Joan Martínez, Linux
Ja fa uns dies que ens vam reunir amb Mª Àngels Negre, arquitecta i mediadora, experta en obres públiques i dictàmens pericials.
Només començar la nostra conversa ens comparteix dues frases que la defineixen a ella i la manera en què concep les actuacions en habitatge social. La primera, i no hi podem estar més d’acord, “Quan més digne és l’espai més de pressa es recupera la família”. La segona que té una mirada més comunitària “dignificar l’habitatge dignifica el barri.”
Així doncs comprendreu que sigui l’arquitecte de capçalera de la Fundació.
La col·laboració es va iniciar ja fa uns quant anys...
AN: Jo estava a la Fundació Un Sol Món, ara ja desapareguda. En aquell moment, es va editar un llibre on les organitzacions tenien un ventall d’arquitectes per a desenvolupar projectes de reformes en habitatges on sortia jo. El director de la Fundació, l’Antoni Salamero, i la cap d’acció social es van posar en contacte amb mi. Era al voltant de l’any 2000.
A partir d’aquell moment es va iniciar una col·laboració que va tenir el moment més àlgid quan es va posar en marxa el projecte del carrer Bolívia.
FHS: L’edifici del carrer Bolívia té 19 habitatges. Explica’ns com va anar el projecte
Àngels Negre: el projecte es va fer sobre una cessió de sòl de l’Ajuntament de Barcelona, dins l’espai de la fàbrica de Can Ricart. La consigna era que, tot i ser habitatges socials, no ho havia de semblar doncs a la mateixa fàbrica s’hi havia de construir la Casa de les Llengües. Finalment aquest projecte no va tirar endavant, però si la construcció de l’edifici de la Fundació, tot i que vam haver d’esperar un any per a obtenir el permís.,
FHS: Què fan tant especial l’edifici del carrer Bolívia?
AN: Doncs el primer de tot és que és un edifici amb District Heating i aprofita un circuït tancat fins a la depuradora del Besos per a escalfar l’aigua. L’altra cosa que era d’obligat compliment era fer un sistema de recollida pneumàtica de residus, que s’havia de connectar a la xarxa de Clabsa, i així ho vam fer però finalment per motius aliens a nosaltres no es va fer la connexió a la xarxa.
FHS: I com es van tenir en compte les necessitats de les famílies que hi havien de viure?
AN: Tant la Fundació com jo teníem clar que s’havia de procurar reduir al màxim el consum energètic, per això l’edifici que és de 2012 té una classificació energètica A. Les façanes són de formigó i té persianes integrades a la zona de galeria que creen un espai intermedi que manté la temperatura dels pisos estable durant tots els mesos de l’any. Buscàvem un nivell alt d’eficiència. Un altra avantatge d’aquest tipus de façanes és que redueix molt el soroll que ve del carrer.
És una finca pensada per a les famílies
FHS: L’edifici té gas i electricitat?
AN: No, l’edifici no té gas, només té electricitat, així les famílies també gasten menys, perquè s’estalvien les despeses fixes del contracte del gas.
FHS: La finca tampoc té aparcaments…
AN: No, era impossible fer-los amb la forma de la planta del terreny. Vam demanar una exempció i com que els pisos no tenen ànim de lucre no va caldre buscar-los en un edifici proper.
FHS: Àngels, el proper més de juny tindrà lloc a Barcelona l’International Social Housing Festival, vindrà gent de tota Europa i voldríem fer una visita guiada a l’edifici, ens voldràs fer de guia?
AN: I tant! Compteu amb mi.
Ens acomiadem doncs amb la voluntat de continuar donant a conèixer la feina de la Fundació en aquesta trobada internacional en la que participarem entre el 6 i 9 de juny de 2023.
El nostre compromís amb els ODS 2030
