Fotografia de Karen Abé
Per Karen Abé, educadora social de la Fundació Habitatge Social
Vull compartir un exemple de practica d’intervenció que hem realitzat aquest any amb una família que va entrar al projecte Oikos l’any 2022.
La família havia fet la demanda de poder millorar l’estat de la cuina de l’habitatge ja que era una cuina molt antiga i amb el mobiliari desgastat pel seu ús. Però els recursos econòmics de la Fundació -que són finits- no ens permetien prioritzar aquesta demanda d’arranjament per qüestions pressupostaries.
Tot apuntava a que aquesta seria una situació amb difícil resolució, però va sorgir la màgia de l’escolta activa i de la col·laboració entre àrees i la família.
La família em va demanar que es tinguessin en compte les seves pròpies trajectòries, ja que la parella tenia formació i experiència professional necessàries per poder fer-se càrrec de l’obra amb garanties, i estaven disposats a poder oferir de les seva expertesa i temps per poder realitzar aquesta tasca si la Fundació facilitava els materials.
Així doncs vaig traslladar la proposta a l’àrea de Gestió Patrimonal i que finalment la va acceptar.
En qüestió de dues setmanes, Abdel i Ibtissam van poder arranjar la cuina de l’habitatge on encara viuran durant un temps amb els seus dos fills, l’Islam i la Fàtima, que són el motor que els impulsa dia a dia.
“Millorar l’estat de l’habitatge ens fa sentir que hi deixem una part de nosaltres i a l’hora hem contribuït en la missió de l’entitat, ja que quan nosaltres marxem en podran gaudir noves famílies.”
Abdel i Ibtissam
A nivell econòmic, estimem que la Fundació ha estalviat entre un 30 i un 40 % el cost d’una obra amb la participació de la família en la reforma.
Des de la visió socioeducativa, penso que cal posar en valor aquest tipus de pràctiques ja que, per una banda, donen l’oportunitat de treballar colze a colze les diferents àrees de l’entitat i la família per un fi comú concret i, per una altra, ens apropen a un enfoc d’intervenció amb una mirada molt més àmplia de les persones ateses, posant en valor les seves potencialitats i donant-los la possibilitat d’exercir un rol més proactiu, que estic convençuda que ajuda al seu propi procés de recuperació plena.
Només em queda donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquesta experiència.
Per moltes altres practiques compartides més!
