Entrevista a Maria Vendrell, presidenta de la Fundació

Maria Vendrell
Temps estimat de lectura: 4 minuts

Avui ens hem desplaçat fins a la parada dels Ferrocarrils de Sant Joan per tenir una xerrada amb la Maria Vendrell Aubach, la presidenta de la Fundació. Encara fa calor i es demana una ampolla d’aigua.

La Maria nascuda Tarragona -també té arrels lleidatanes- és jurista i ha desenvolupat tota la seva carrera professional al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Actualment és gerent d’un centre penitenciari. Demà comença vacances i se la veu contenta.

“Vaig venir a estudiar a la Facultat de Dret de Barcelona i ja m’hi vaig quedar, tot i que era visc a Sant Cugat.” -ens explica.

Sempre ha estat vinculada als moviments d’Església i, en el seu moment, al Moviment d’ Universitaris Cristians.

L’any 2005 l’Ignasi de Delàs, llavors president, li va proposar ser patrona de la Fundació i 13 anys més tard en va esdevenir la presidenta: “Sempre he estat interessada i he participat en diversos moviments en pro de les persones més desfavorides o que han tingut menys sort en aquesta vida, i quan vaig rebre la proposta no ho vaig dubtar gens.”

Li preguntem quins canvis ha experimentat la Fundació des que ella va arribar.

“Quan jo vaig entrar de patrona la Fundació era molt familiar. Des de llavors ha anat creixent i en els 7 darrers anys ha crescut i s’ha professionalitzat molt més, això sí, sense perdre aquesta relació tan especial que hi ha en l’equip. És una de les coses que més m’agrada. Val a dir que també ha canviat l’entorn en el que treballem: ara és molt més complex i hi ha moltes més famílies, cada cop més diverses, que necessiten del nostre suport. També estic contenta de l’aposta que s’ha fet a la Fundació per l’ús de les TIC en la gestió. Crec que és un camí inevitable i continuarem donant tot el suport en aquest sentit. Vam tenir la sort de posar-nos-hi ja abans de la pandèmia del COVID19 i la veritat és que això ha suposat que la sotragada a nivell de gestió no hagi estat tan forta com la que han patit altres entitats i empreses”.

Ens diu que en els darrers anys hem fet bona feina comprant pisos pel sistema de tempteig i retracte i que ja estem acabant de consolidar la gestió de tots aquests pisos nous. El proper repte es valorar amb tot el patronat la continuació del procés de creixement:

“La incorporació de gent jove i de dones al Patronat va ser una de les coses que em vaig proposar quan vaig començar com a presidenta i ho hem aconseguit! Ara tenim un patronat que ens permet preparar-nos i plantejar-nos coses noves i més innovadores.”

Ens comenta que el patronat valora molt el paper dels educadors socials en l’acompanyament de les famílies: “Aprofito aquest moment per posar en valor la feina de tots aquests professionals que estan al costat de les famílies acompanyant-les en el darrer pas per poder accedir al lloguer de mercat, sempre en coordinació amb Càritas. Però considero que cal més habitatges entremitjos entre els nostres pisos, que són de lloguer molt-social, i els pisos de mercat: encara hi ha moltes famílies que no surten dels pisos de la Fundació -que són de caràcter temporal- perquè l’esglaó de preus és encara massa elevat. Cal un graó entremig.”

Li preguntem també sobre el paper de les diferents administracions en el tema de l’Habitatge.

“Els crèdits de l’Institut Català de Finances per a la compra de pisos en tanteig i retracte ha estat una aposta molt positiva però les administracions haurien de simplificar la gestió i la burocràcia i posar-ho tot més fàcil. Cal que els ajuntaments proporcionin més sòl perquè les entitats puguem fer promocions. La Fundació ja va fer dos edificis de pisos d’habitatge social fa uns anys i, si la situació fos l’adequada, més endavant ens ho podríem tornar a pensar.”

En aquest sentit posa en valor la feina de COHABITAC, l’associació de segon nivell a la que pertany la Fundació, i a les demandes que l’any passat es van fer per fer possible un parc suficient d’habitatges socials de lloguer: “totes les entitats tenim bona sintonia i hi ha tantes necessitats…”

Aprofitem per preguntar-li què en pensa de l’actual escalada dels preus de la llum:

“És evident que hi ha un abús en els preus i que això afecta tothom però especialment a les persones i famílies més vulnerables. Considero que el sistema hauria de poder estrènyer les companyies elèctriques. Cal trobar la manera en que tots els agents que intervenen en aquesta situació posin de la seva part, no pot ser que només ho facin les famílies, les administracions amb els seus ajuts, o Càritas i la Fundació pagant quan les famílies no poden fer-ho, les energètiques també han de posar de la seva part.”

Per acabar li preguntem sobre la situació de l’Habitatge:

“La situació no canviarà el curt i a mig termini i haurem de continuar donant suport a les famílies. Considero que les administracions no destinen els recursos suficients a les entitats del sector que treballem amb aquestes famílies. Les entitats que ens dediquem a temes d’habitatge podem ser molt més ràpides i més efectives a l’hora de construir habitatges adaptats a les necessitats de les famílies. La situació, que afecta tota la societat, és tan greu que sovint empeny les famílies a la il·legalitat. Nosaltres continuarem treballant amb les famílies, i sobretot amb la infància, perquè s’apoderin i superin el tràngol que estan passant i puguin esdevenir autònomes i tenir un futur més encoratjador.”

Ens acomiadem. Li agraeixo el temps i li desitjo bones vacances. Comencem el curs amb les piles carregades.


Comparteix aquesta pàgina
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en whatsapp
Compartició en telegram
Compartició en email
Compartició en pocket
Compartició en digg
Fes un donatiu Fer-me soci
Gràcies a la vostra ajuda, podem estar al costat dels qui més ens necessiten
Quin tipus de donació t’agradaria fer?
Puntual
Quant voleu aportar?
Sóc...
Particular
Empresa