Foto cedida per Cohabitac
La III Jornada COHABITAC posa de manifest la necessitat de consolidar la figura dels proveïdors socials d’habitatge i incrementar més la col·laboració publicoprivada.
Membres del tercer sector, representants institucionals i experts en habitatge van acudir a la tercera edició de la Jornada Cohabitac per debatre sobre el paper que han de tenir els proveïdors socials d’habitatge. En les diferents sessions celebrades durant el matí, va quedar patent la necessitat d’aprovar un marc regulatiu com el redactat per COHABITAC, que reconegui aquestes entitats i estableixi incentius fiscals per promoure i garantir la sostenibilitat del sector.
La jornada va tenir lloc el dimecres 15 d’abril al CCCB, i va reunir als principals representants dels consistoris catalans, incloent-hi l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Va destacar la forta presència institucional de la jornada, amb el secretari d’Estat d’Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, i el secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Jordi Terrades. També van aportar els seus coneixements i visió diferents experts i actors del món de l’habitatge social i de la gestió patrimonial.
Foto cedida per Cohabitac
Apostar pel lloguer social
“Vivim una crisi d’habitatge que el que fa és excloure molts ciutadans i ciutadanes, i això té un impacte directe sobre la cohesió social a Catalunya”, va assenyalar Jordi Terrades. “El govern té la responsabilitat de liderar les polítiques d’habitatge, i també de propiciar espais de concertació entre administracions, sector privat i el tercer sector”. Amb l’objectiu d’aconseguir que el 15% del parc residencial sigui social, s’ha d’ampliar el nombre d’habitatge social existent i vetllar perquè sigui de qualitat.
Carme Trilla, presidenta de COHABITAC, va reiterar aquesta necessitat d’augmentar el nombre d’habitatge assequible: “Estem en un moment d’una gran demanda de lloguer social i no tenim capacitat de resposta operativa”. Espanya se situa a la cua d’Europa en matèria d’habitatge social, especialment si parlem de lloguer social. Mentre que en Països Baixos o Àustria el 25-30 % del parc d’habitatge és social, a Espanya amb prou feines se supera el 3 %. Per canviar aquesta xifra, Trilla va destacar la necessitat d’enfortir les fundacions dedicades a la promoció i gestió d’habitatge social.
Foto cedida per Cohabitac
Una llei per enfortir el sector
Núria Lambea, doctora en dret i patrona de la Fundació Habitatge Social va recalcar la necessitat de crear aquest marc regulatiu: “Aquesta proposta de llei és essencial per començar a caminar, per fomentar i consolidar aquest sector.” Els principis aspiradors de la proposta, va apuntar, passen per un suport legal i econòmic, un major finançament no només públic sinó també privat i el paper fonamental de gestió social i acompanyament que tenen aquestes fundacions.
El marc legal plantejat busca atreure noves inversions a l’habitatge social i, a l’hora, contribuir a fer el sector més sostenible mitjançant reduccions fiscals i la reinversió obligatòria. “Avui en dia fer habitatge a Espanya i Catalunya és deficitari, i això no se sosté”, va apuntar Artur Fornés, advocat i redactor de la proposta de llei. “La llei el que persegueix és l’augment dels capitals privats a aquest tipus d’activitat”.
Estrènyer llaços per crear habitatge
Els ponents de la jornada van agrair i destacar el gran paper social que tenen els actors del tercer sector en la promoció de l’oferta d’habitatge. El suport a la proposta de llei i l’èmfasi a crear més col·laboració entre administració i aquestes entitats posa de manifest la creixent conscienciació respecte a la necessitat d’habitatge social. “Els habitatges són per viure, no són per especular ni per tenir un guany econòmic”, va manifestar David Lucas. “Hem d’apostar per un nou tipus de col·laboració publicoprivada que generi una proposta sòlida en l’àmbit de promoció social d’habitatge”