A Espanya es calcula que més d’un milió i mig de llars són encapçalades únicament per una dona, més del 80 % de les famílies monoparentals. Volem saber què passa quan una dona sosté ella sola la seva família, els seus fills?
Què passa quan sostenir una llar amb un sol sou es combina amb la precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge digne i assequible?
En aquest capítol parlem dels resultats de l’estudi ‘La feminització de la pobresa: monomarentalitat com a factor d’increment del risc d’exclusió social’ un treball que han fet conjuntament l’Observatori d’Habitatge Digne d’Esade i les fundacions Hàbitat3 i Habitatge Social.
Aquesta és una conversa amb Raluca Budian, psicòloga i doctora en antropologia, directora associada i investigadora de l’Observatori d’Habitatge Digne i Anna Moya, educadora social i màster en Teràpia Familiar Sistèmica, i coordinadora d’acció social a la Fundació Habitatge Social.
Escolta’l ara: