Fotografia de Javier Quiñoá
Entre els dies 4 i 6 de juny vam tenir l’oportunitat de participar en l’International Social Housing Festival, celebrat a Dublín i organitzat per Housing Europe. Aquest festival, que va guanyant pes any rere any dins del món de l’habitatge social europeu, venia precedit per l’edició de Barcelona 2023, on ja es van abordar temes clau com les lliçons apreses en polítiques d’habitatge i els reptes socials i econòmics globals.
Per qui no ho conegui, Housing Europe és la federació europea que agrupa entitats públiques, cooperatives i socials d’habitatge. Des de 1988, connecta 43 federacions de 31 països diferents, que gestionen conjuntament més de 25 milions d’habitatges. És a dir, prop de l’11 % del parc residencial europeu.
Des de la Fundació Habitatge Social hi vam ser presents com a entitat, però també a través de la nostra federació, Cohabitac, que agrupa setze entitats catalanes compromeses amb l’habitatge social. És un espai que sentim com a propi, i per això ens fa il·lusió explicar-vos com va anar.
El tema principal del festival d’enguany va ser la narrativa, el famós storytelling. Més que parlar de números o estratègies, es volia donar veu a les persones, compartir històries reals per posar rostre a la situació de l’habitatge social a Europa. Una aposta per humanitzar la realitat que vivim cada dia.
Nosaltres vam aprofitar per presentar el projecte Prometeu, una iniciativa pensada per combatre la pobresa energètica. Gràcies a la sensorització de 37 habitatges, podem fer un seguiment detallat del consum energètic i, a partir d’aquí, impulsar accions per reduir-lo. Tot això, amb la col·laboració activa dels nostres usuaris, que són una part essencial del procés. De fet, hem presentat la historia de una de nostres usuàries per donar a conèixer la seva realitat i com hem treballat per millorar la seva qualitat de vida dins de l’habitatge.
La veritat és que el festival reflecteix fins a quin punt l’habitatge s’ha convertit en una preocupació central a Europa. Els preus disparats i l’accés cada vegada més difícil fan que tothom busqui solucions. Enguany es van fer unes 350 ponències de tot tipus d’entitats i governs. Una mostra de la magnitud del debat.
Ens va tocar presentar al final del festival, just abans de la cloenda. Tot i que valorem l’esforç de l’organització per donar cabuda a tothom, creiem que tant volum de ponències va fer minvar la qualitat de l’experiència. En alguns moments vam veure sales buides o sessions amb molt poca assistència, i això és una llàstima.
Tot i així, ens quedem amb molts aspectes positius. Ens va sorprendre gratament la gran presència catalana al festival. Va ser un plaer retrobar-nos amb entitats del tercer sector de casa nostra, compartir experiències i continuar teixint aliances. Aquesta xarxa ens fa més forts, i confirma que el tercer sector català està jugant un paper clau en la defensa del dret a l’habitatge.
Després de tres dies intensos, tornem de Dublín amb la sensació que anem pel bon camí, amb ganes de seguir aportant perquè l’habitatge sigui realment un dret per a tothom.
I, com sempre, amb noves idees, nous contactes i molta motivació per continuar la feina.
