{"id":17224,"date":"2026-10-21T13:24:09","date_gmt":"2026-10-21T11:24:09","guid":{"rendered":"https:\/\/habitatgesocial.org\/?p=17224"},"modified":"2026-10-26T13:24:29","modified_gmt":"2026-10-26T12:24:29","slug":"quan-la-llar-es-converteix-en-el-punt-de-partida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/quan-la-llar-es-converteix-en-el-punt-de-partida\/","title":{"rendered":"Quan la llar es converteix en el punt de partida"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Hi ha una idea que, despr\u00e9s d\u2019anys treballant en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019habitatge social<\/strong>, cada vegada ens costa m\u00e9s acceptar: que perdre l\u2019habitatge sigui el principi de la hist\u00f2ria.\u00a0<\/p>

Per a moltes fam\u00edlies, perdre l\u2019habitatge \u00e9s, en realitat, el resultat d\u2019una hist\u00f2ria que ha comen\u00e7at molt abans.<\/strong> Una hist\u00f2ria de precarietat laboral, de salaris insuficients, de dificultats per conciliar, de xarxes familiars que no sempre poden sostenir, de viol\u00e8ncia, de processos migratoris complexos o d\u2019una administraci\u00f3 que, de vegades, demana a les persones que encaixin en categories que no reflecteixen la seva realitat.\u00a0<\/p>

Aquesta \u00e9s una de les principals conclusions que emergeix de l\u2019estudi que hem impulsat conjuntament amb ESADE<\/strong> i en qu\u00e8 han participat la Fundaci\u00f3 Habitatge Social i la Fundaci\u00f3 H\u00e0bitat3. Hem volgut escoltar les dones que sostenen soles les seves fam\u00edlies i entendre les seves traject\u00f2ries residencials des de la seva pr\u00f2pia experi\u00e8ncia.\u00a0<\/p>

Hem escoltat 48 dones. I amb elles, indirectament, tamb\u00e9 hem escoltat els 86 infants que hi conviuen.<\/strong>\u00a0Les seves hist\u00f2ries ens mostren una realitat que sovint queda amagada darrere les estad\u00edstiques: el sensellarisme familiar no acostuma a comen\u00e7ar al carrer. Abans hi ha una habitaci\u00f3 rellogada, un pis compartit, la casa d\u2019una familiar, una pensi\u00f3, un hotel, un recurs d\u2019emerg\u00e8ncia, una ocupaci\u00f3 no-legal o una successi\u00f3 de solucions provisionals. Una cadena d\u2019inestabilitats que permet evitar, durant un temps, arribar a la situaci\u00f3 m\u00e9s extrema, per\u00f2 que no deixa de ser exclusi\u00f3 residencial.\u00a0<\/p>

\u00c9s el que podem anomenar sensellarisme encobert familiar.\u00a0<\/strong>I hi ha una dada que ens hauria de fer reflexionar especialment: les fam\u00edlies monomarentals no s\u00f3n una realitat minorit\u00e0ria dins dels recursos d\u2019habitatge social. A la Fundaci\u00f3 Habitatge Social, el 39% de les unitats familiars ateses l\u2019any 2025 eren monomarentals i la Fundaci\u00f3 H\u00e0bitat3 eren el 36%.\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Fotografia de Los M\u00e9lez<\/figcaption>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/figure>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Per\u00f2 darrere d\u2019aquest percentatge hi ha quelcom m\u00e9s profund.\u00a0<\/strong>La vulnerabilitat no \u00e9s produ\u00efda per una \u00fanica causa. Es construeix en la intersecci\u00f3 de diferents desigualtats. El g\u00e8nere es creua amb l\u2019origen, la situaci\u00f3 administrativa, la precarietat laboral, la maternitat i, en molts casos, amb experi\u00e8ncies de viol\u00e8ncia. En l\u2019estudi, sis de cada deu participants s\u00f3n dones migrades i dues terceres parts es troben fora de l\u2019ocupaci\u00f3 formal regulada.\u00a0<\/p>

Aquesta realitat ens obliga a q\u00fcestionar una determinada manera d\u2019entendre les pol\u00edtiques d\u2019habitatge.<\/strong>\u00a0No n\u2019hi ha prou amb proporcionar un sostre.\u00a0L\u2019habitatge \u00e9s imprescindible, per\u00f2 no \u00e9s suficient si volem que una fam\u00edlia recuperi realment la seva autonomia. Una llar estable permet dormir, descansar, tenir privacitat i protegir els infants. Per\u00f2 permet molt m\u00e9s: mantenir una feina, escolaritzar els fills amb estabilitat, construir xarxes, planificar el futur i recuperar la sensaci\u00f3 que la pr\u00f2pia vida no dep\u00e8n permanentment de la pr\u00f2xima emerg\u00e8ncia.\u00a0<\/p>

Per aix\u00f2, des de les entitats socials defensem un model en qu\u00e8 habitatge i acompanyament social<\/strong> no siguin dues respostes separades, sin\u00f3 dues dimensions d\u2019un mateix dret.\u00a0Les fam\u00edlies que arriben als nostres programes no necessiten \u00fanicament una clau. Necessiten temps, estabilitat i professionals que les acompanyin en processos que sovint s\u00f3n llargs i complexos. I tamb\u00e9 necessiten que el sistema els ofereixi una sortida real quan finalitza l\u2019etapa d\u2019acompanyament.\u00a0<\/p>

Aqu\u00ed apareix un dels grans reptes que l\u2019estudi posa sobre la taula: l\u2019habitatge social temporal no pot convertir-se en una nova sala d\u2019espera.\u00a0<\/strong>Si una fam\u00edlia entra en un programa d\u2019habitatge social, per\u00f2 no t\u00e9 possibilitats reals d\u2019accedir posteriorment a un habitatge assequible, simplement estem despla\u00e7ant el problema uns anys m\u00e9s endavant.\u00a0<\/p>

Per aix\u00f2 cal ampliar de manera significativa el parc d\u2019habitatge p\u00fablic i social de lloguer<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 revisar els mecanismes d\u2019acc\u00e9s perqu\u00e8 responguin a la realitat de les llars amb un \u00fanic ingr\u00e9s i infants a c\u00e0rrec. Cal facilitar les transicions des dels recursos del tercer sector cap a l\u2019habitatge p\u00fablic, incorporar el seguiment despr\u00e9s de la sortida i revisar aquelles estructures que, sense pretendre-ho, acaben excloent precisament les fam\u00edlies que m\u00e9s necessiten protecci\u00f3.\u00a0<\/p>

Tamb\u00e9 hem de parlar de conciliaci\u00f3 i de feina.<\/strong> Perqu\u00e8 no podem demanar autonomia econ\u00f2mica a una mare que ha de sostenir sola una fam\u00edlia sense garantir-li alhora les condicions per treballar, cuidar i mantenir una llar.\u00a0I sobretot, hem de deixar de mirar aquestes dones des de la categoria de \u201cvulnerables\u201d.\u00a0El que ens demostra aquest estudi \u00e9s que les dones amb les quals hem parlat han desplegat una enorme capacitat de resist\u00e8ncia i d\u2019estrat\u00e8gies per protegir els seus fills. Han encadenat solucions, han buscat feina, han demanat ajuda, han negociat, han cuidat i han sostingut les seves fam\u00edlies en contextos extraordin\u00e0riament dif\u00edcils.\u00a0<\/p>

La pregunta, per tant, no hauria de ser qu\u00e8 han fet malament aquestes dones. <\/strong>La pregunta \u00e9s per qu\u00e8 el nostre sistema continua exigint tanta capacitat de resist\u00e8ncia a les persones que menys recursos tenen.\u00a0<\/p>

Aquest estudi no hauria de quedar en un informe. <\/strong>Les 48 dones que hi han participat han compartit les seves traject\u00f2ries perqu\u00e8 siguin escoltades i perqu\u00e8 el coneixement generat serveixi per transformar la realitat. L\u2019evid\u00e8ncia nom\u00e9s t\u00e9 sentit si ens ajuda a prendre millors decisions, a revisar all\u00f2 que no funciona i a construir respostes m\u00e9s ajustades a les vides reals de les persones.\u00a0<\/p>

Des de les fundacions Habitatge Social i H\u00e0bitat3 continuarem defensant que l\u2019habitatge \u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per a la inclusi\u00f3<\/strong>, per\u00f2 tamb\u00e9 que la inclusi\u00f3 no es pot construir sense habitatge.\u00a0I que darrere de cada porta que obrim no hi ha nom\u00e9s una fam\u00edlia que deixa enrere una situaci\u00f3 d\u2019emerg\u00e8ncia. Hi ha una mare que pot tornar a planificar. Hi ha infants que poden cr\u00e9ixer amb estabilitat. I hi ha una fam\u00edlia que, finalment, pot comen\u00e7ar a pensar no nom\u00e9s en com arribar\u00e0 a dem\u00e0, sin\u00f3 en com vol construir el seu futur.\u00a0<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Olga Gonz\u00e1lez L\u00f3pez<\/strong> \u00e9s educadora social i psicopedagoga, directora d\u2019Acci\u00f3 Social de la Fundaci\u00f3 Habitatge Social des de 2018, la seva traject\u00f2ria abasta \u00e0mbits com els trastorns de la conducta aliment\u00e0ria, la discapacitat i la inclusi\u00f3 residencial<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Lourdes Borrell Arqu\u00e9<\/strong> \u00e9s treballadora social amb una dilatada traject\u00f2ria professional en l\u2019\u00e0mbit dels drets socials, la salut mental i la inclusi\u00f3 residencial. Vinculada a la Fundaci\u00f3 H\u00e0bitat3 des de 2017, actualment \u00e9s directora de Programes i Innovaci\u00f3 Social.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha una idea que, despr\u00e9s d\u2019anys treballant en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019habitatge social, cada vegada ens costa m\u00e9s acceptar: que perdre l\u2019habitatge sigui el principi de la hist\u00f2ria. Per a moltes fam\u00edlies, perdre l\u2019habitatge \u00e9s, en realitat, el resultat d\u2019una hist\u00f2ria que ha comen\u00e7at molt abans. Una hist\u00f2ria de precarietat laboral, de salaris insuficients, de … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":17234,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"tema":[53],"class_list":["post-17224","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","tema-opinio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17224","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17224"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17224\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17235,"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17224\/revisions\/17235"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17234"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17224"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17224"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17224"},{"taxonomy":"tema","embeddable":true,"href":"https:\/\/habitatgesocial.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tema?post=17224"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}